El desembre de 2001 a Karachi es pren la decisió d' atemptar a Espanya, ratificada el febrer de 2002 a Estambul durant una reunió d' organitzacions yihadistes nord-africanes i aprovada pels dirigents d' al-Qaeda cap a finals de l' estiu o inicis de la tardor de 2003. La reitera a mitjans de 2003, en els següents termes: «El suport prestat als Estats Units en la seva guerra contra Irak implica determinats riscos. La imatge del nostre país passa de ser la d'una entitat individual a la d'un »opressor occidental», als ulls de determinades nacions i grups extremistes». El 10 de desembre de 2003, l'òrgan d'Informació d'Ajuda al Poble Iraquí , a la llista de distribució del Global Islamic Media , a través d'internet, difon un document on aconsella atemptar contra Espanya.
El diputat navarrès del Grup Popular Jaime Ignacio Del Burgo va afirmar que l'expresident del Govern i del PP José María Aznar es va equivocar en acudir a les illes Azores en vigílies de la guerra d'Irak i transmetre una imatge "profundament negativa" com si Espanya participés en la contesa. En una entrevista a Radio Euskadi, Del Burgo va recalcar que Espanya no va participar en la "invasió ni en cap acte d'hostilitat contra Irak", sinó que "simplement" va enviar una "dotació d'ajuda humanitària" formada per militars.
Del Burgo va assenyalar que l'assistència a la conferència de l'Azores va ser una "decisió personal" d'Aznar com a president del Govern, sense que tingués el suport del comitè executiu del PP. "Va ser un error i hem de fer autocrítica", va manifestar el diputat del Grup Popular.
L'11-S va canviar profundament als Estats Units i, amb ells, al món. L' impacte estratègic ha estat clar i és compartit pels autors de les obres ressenyades: l' activisme nord-americà i la seva indiscutible primacia militar. Només cal recordar que els europeus temien de Bush fill el seu possible aïllacionisme i avui es queixen de l'excessiu intervencionisme de l'actual inquilí de la Casa Blanca, llest a deslliurar una batalla moral i material contra el «eix del mal» i el «mal» mateix al món.
D'altra banda, la importància central de la lluita contraterrorista per a Washington ha portat a situacions paradògiques, com una OTAN que activa la seva clàusula de defensa mútua però que a penes es mobilitza col·lectivament en suport de les forces nord-americanes; o una Rússia que presta més servei sobre el terreny que els aliats europeus. Europa ha estat víctima del seu propi èxit i avui l'atenció passa per altres zones.
Els atemptats haurien despertat el món occidental del seu somni de pau perpètua, exposant-lo amb tota crueltat a l'existència oblidada ingènuament del món real, un món ple d'odi i violència. Heisbourg, en les seves conclusions a Hyperterrorisme, va encara més enllà i data el punt exacte d'aquell retorn a la Història: en realitat, la societat internacional hauria donat un salt cap enrere fins al 1618.
No hay comentarios:
Publicar un comentario