QUE BELLO ES VIVIR

Que bello es vivir es una pel·lícula ambientada en el 1945 mes concretament en la nit de nadal, protagonitzada George Bailey un ciutadà modest que dirigeix i manté un petit banc familiar, malgrat els intents d'un banquer poderós d'arruïnar-lo, que aclaparat per la sobtada desaparició d'una gran suma de diners, que significaria no només la fallida del seu banc, sinó també un gran escàndol. La vida de George, es una vida d'un somiador, amb això vull donar a peu que cadascú viu una vida diferent, seria impossible explicar que ha canviat durant els darrers anys, ja que ca
da individu te una perspectiva diferent de coma canviat. Un concepte generalitzat del que ha canviat seria la societat, la manera en que viuen i com o senten, cal destacar que la cultura americana no es la mateixa a la nostre, però destacaria l'estil de vida que portaven es persona, i quins eren els seus objectius.  

Durant tota la pel·lícula es pot veure que el que dona validesa en la seva vida a George son els individus que les envolta, en la pel·lícula els individus poden influir molt directament en la vida de les persones influint casi en les decisions de les primeres persones, i fins i tot influeix el fet d'ajudar a altres individus. Avui dia ajudar o ser ajudat pot fins i tot molestar o ofendre a terceres persones, la nostre societat a evolucionat d'una manera en que els individus tenen actituds mes defensives, intent no dependre de ningú en cap moment en cara que sigui necessari. Un altre punt seria el sistema capitalista que radica totalment, predominantment en alts estatuts socials, la honestedat i la caritat.  

Pel que fa el sentit de la vida en la meva opinió es buscar on lloc emocional os siguis feliç, es a dir, estar envoltat de persones y sensacions on el be predomini, intentar que el be y la felicitat sigui un sentiment natural y no forçat. Un individu que representa fer el be sempre y tenir una felicitat plena es el filòsof Aristòtil, en la meva opinió un model a seguir en el nostre dia a dia.