LA VIDA I LA MORT

La vida i la mort son conceptes que arrastra moltes definicions, segons la ideologia que la defineixi pot significar una cosa o una altre. Si volguéssim definir "vida" i "mort" podríem estar hores i hores redactant i debatent definicions i mai acabaríem. Per això en aquest cas les definirem des d'un punt de vista religiós i científic, dues ideologies molt contraries, per poder veure com es passa radicalment d'una banda o una altre.

LA VIDA I LA MORT SEOGONS LA RELIGIO

La paraula vida prové del terme llatí "vita" que, al seu torn, emana del terme grec "bios" que significa precisament vida. Per a la religió, el sentit de la vida té fortes connotacions espirituals i transcendentals. En aquest cas el cristianisme serà el nostre punt d'interès. 

El segell distintiu de la vida cristiana és viure per la fe. Una persona es converteix en cristiana per gràcia per la fe en Jesucrist. Llavors ensenya que la vida cristiana ha de ser viscuda per la fe, ara és evident que per llei ningú no està justificat davant Déu, perquè «els justos viuran per la fe». Els cristians busquen viure els ensenyaments de Jesús i els de l'Escriptura, però ho fan per la fe basada en l'amor a Déu i als altres. Un cristià viu per Crist per l'amor de Déu, no per guanyar-se l'amor de Déu. La vida cristiana és també un servei. Jesús va venir a servir els altres i va cridar els seus seguidors a fer el mateix. Això implica estimar el proïsme com a tu mateix, ajudar els necessitats. 

En el cas de mort, per els cristians la mort no es el final, al contrari, és el pas cap a una vida nova al costat de Déu, la mort és el camí del món terrenal al cel, o l'infern, com si fos el cas.

LA VIDA SEGONS LA CIENCIA

En el cas de la ciència, en termes científics, i per a la física i altres ciències relacionades, la vida es refereix a la durada de les coses o el seu procés d'evolució (vida mitjana, cicle de vida de les estrelles). En biologia, es considera la condició interna essencial que categoritza, tant per les seves similituds com per diferències, els éssers vius.

En termes científics, i per a la física i altres ciències relacionades, la vida es refereix a la durada de les coses o el seu procés d'evolució (vida mitjana, cicle de vida de les estrelles).

En biologia, es considera la condició interna essencial que categoritza, tant per les seves similituds com per diferències, els éssers vius. En general, és l'estat intermedi entre el naixement i la mort. Des d'un punt de vista bioquímic, la vida es pot definir com un estat o caràcter especial de la matèria assolit per estructures moleculars específiques, amb capacitat de desenvolupar-se, romandre en un entorn, reconèixer i respondre a estímuls i reproduir-se permetent la continuïtat.

Les estructures bimoleculars de la vida estableixen una gamma d'estabilitat que permet que la vida sigui contínua, dinàmica i, en última instància, evolutiva. Així, els éssers vius es distingeixen dels éssers inerts per un conjunt de característiques, sent les més importants l'organització molecular, la reproducció, l'evolució i la gestió no espontània de la seva energia interna.

En medicina, hi ha diferents interpretacions científiques del moment concret en què comença a existir la vida humana, segons diferents perspectives filosòfiques, religioses, culturals, i d'acord amb els imperatius legals. Per a alguns, la vida existeix des que l'òvul és fecundat; per a altres, des que l'avortament ja no és legalment possible, fins al cessament irreversible de l'activitat cerebral o la mort cerebral. 

SIMBOLS DE LA VIDA I LA MORT 

L'Ankh és un símbol ben conegut de la vida, associat amb els egipcis, que significava l'alè vital i l'espiritualitat encarnats en les profunditats del cor. Es diu que els nostres avantpassats utilitzarien l'Ankh durant la pràctica sexual, per regenerar l'energia sexual en el moment de l'orgasme.

Personificació de la mort, l'esquelet sovint s'associa amb el dimoni. Aquest símbol negre formava part dels banquets de l'antiguitat, per alertar els convidats dels plaers efímers de la vida i també de la fatalitat de la mort. Val la pena recordar que el crani humà (crani) també representa un símbol de mort en moltes cultures i tradicions.