SANT JORDI

 

Des de mitjans del segle XV, el 23 d'abril se celebra cada any a Catalunya la Diada de Sant Jordi (Sant Jordi). Sant Jordi, és patró de Catalunya des de l'any 1094 i és per als catalans, l'hereu protector que va vèncer al drac i va sortir a la princesa, símbol de la victòria sobre el mal.

Al llarg dels anys, s' ha consolidat com una festa tradicional i emotiva en la qual els enamorats s' intercanvien una rosa i un llibre. És una festa popular i pacífica, que exalta uns valors tan humans com són l'amor, la cultura i el patriotisme

Les roses i els llibres, que es regalen les persones volgudes, omplen per un dia, els carrers i les places de totes les ciutats i pobles de Catalunya. És per tant, una festa de participació popular amb unes característiques probablement úniques al món, tal vegada, entre altres coses, perquè és un "dia festiu", que els catalans celebren treballant.

A aquesta tradició centenària, s'hi suma el fet que el 1995, la UNESCO va declarar també el 23 d'abril Dia Mundial del llibre.

Els enamorats en aquest dia es regalen flors amb espigues, el perquè? segons la tradició, en aquest obsequi s'encararan tres característiques: una única flor, que simbolitza l'exclusivitat de l'amor per part de l'enamorat, el color vermell de la rosa, que simbolitza la passió i l'espiga de blat, que simbolitza la fecunditat. Per això és un bon element per regalar una persona amada en un dia tan especial com aquest.

El costum de regalar una rosa vermella a les dones ve del segle XV, quan els homes feien arribar aquest detall a la dona de la qual estaven enamorats a través d'un amic. Però ha aconseguit mantenir-se durant tant temps gràcies a la Fira de Roses que s'instal·lava al Palau de la Generalitat, en el lloc on les dones assistien a missa amb motiu del dia de Sant Jordi. Una hermosa tradició que, des de l'any 1930, ha quedat unida al Dia del Llibre.

Sant Jordi era un cavaller que va sortir a la princesa de ser engullida pel drac que atemoriava els habitants del regne, el valent cavaller va clavar la seva llança a la bèstia i de la sang del drac va sorgir un rosal de roses vermelles. Aquesta llegenda va fer que a Catalunya s'hagi convertit en costum regalar una rosa a la persona amada, per això el color vermell característic. 

Aquesta tradició catalana de regalar llibres va néixer al principi del segle XX, quan el Gremi de Llibreters i la Cambra Oficial del Llibre van establir aquesta data per commemorar que el 23 d'abril van morir els escriptors William Shakespeare, Miguel de Cervantes i Garcilaso de la Vega. També és la data en què van néixer, o morir, escriptors reconeguts com ara Josep Pla, Maurice Druon, K. Laxness, Vladimir Nabokov o Manuel Mejía Vallejo. 

CODI DA VINCI

- Explica la veritat del que explica la peli

- Què creus/penses sobre aquesta història?

Dan Brown afirma, en el preàmbul d' El codi Da Vinci, que «totes les descripcions d'obres d'art, edificis, documents i rituals secrets que apareixen en aquesta novel·la són veraces». Els seus crítics diuen que no és així. El febrer del 2004, Laura Miller va asseure a La burla Da Vinci, un article publicat a The New York Times, que «el material de no ficció» de l'obra té «aversió a l'autenticitat». A partir del 19 de maig, a bon segur que se sumaran als seguidors de Brown molts dels que vagin a veure la pel·lícula homònima protagonitzada per Tom Hanks i Audrey Tautou, que interpreten a Robert Langdon, expert en simbologia de Harvard, i a la policia criptòloga Sophie Neveu. La parella es coneix després que un monjo albí membre de l'Opus Dei assassina al Louvre al conservador del museu, acques Saunière, que dedica la seva agonia a deixar pistes relacionades amb les obres de Leonardo da Vinci perquè els protagonistes descobreixin el més gran dels secrets: que el Sant Grial va existir i que on Jesús va abocat simbòlicament la seva sang no va ser en una copa, sinó al ventre de María Magdalena. Segons la llegenda, el sacerdot va trobar al pilar forat de l'altar uns misteriosos pergamins i, a terra, una llosa que donava entrada a una cripta on va trobar el tresor dels càtars, l'Arca de l'Aliança, les Taules de la Llei, el tresor del temple de Jerusalem o uns documents en els quals es revelava un torbador secret, depèn de la versió de la història que es prefereixi.

Ja tenim dos punts de connexió més entre el misteri de Rennes-le-Château i El codi Da Vinci: el Priorat de Sión i els cognoms Plantard de Saint-Clair, que en la novel·la corresponen a un dels protagonistes, descendent de Jesús i María Magdalena. La mort d'un gran mestratge, Sauniére, encén la metxa de l'acció i la majoria de les claus que porten fins al desenllaç estan vinculades a Leonardo en la seva qualitat de dirigent de la societat i, per tant, coneixedor del secret. El Priorat de Sión i l'estirp de Jesús i María Magdalena s'uneixen per primera vegada en el món real a El enigma sagrado , obra de Michael Baigent, Richard Leigh i Henry Lincoln, les idees del qual són el pòsit del llibre de Brown.

MY LIFE